Ordre d’allunyament a una dona per amenaçar a la seva antiga parella per Whatsapp

L’Audiència Provincial de Madrid, mitjançant la sentència 964/2014, de 2 d’octubre, ha ratificat la condemna per una falta d’amenaces a una dona per escriure diversos missatges amenaçadors a la seva antiga parella a través del mòbil amb l’aplicació Whatsapp.

Llegir més…

Així consta en la sentència, en la qual l’Audiència desestima el recurs contra la sentència del Jutjat d’Instrucció número 1 d’Alcorcón de desembre de 2013, en la que van quedar provats aquests missatges.

Els fets

Segons recull la sentència, la denunciant va rebre des del mòbil de la parella de la denunciada un missatge per whatsapp en el qual podia llegir-se: “El día que llegue lo que tiene que llegar no te vas a reconocer ni tú de la cara que te voy a dejar y pagaré con gusto. Comerás con pajita. Te lo juro“. La denunciant va estar sotmesa “a un estado de inquietud, temor y ansiedad por las amenazas recibidas“, segons va recollir el text de la sentència del Jutjat d’Instrucció número 1 d’Alcorcón i, posteriorment l’Audiència Provincial, que ha ratificat la decisió presa per la primera instància.

La sentència: Les amenaces han estat acreditades

En el recurs presentat, la condemnada al·legava un error en la valoració de la prova i va sostenir que “no fue ella quien dirigió la comunicación a la denunciante, sino que fue esta quien accedió a su perfil de WhatsApp“.

L’Audiència desestima aquesta al·legació i entén que la documentació aportada per la denunciant es “válidamente obtenida” i que han quedat acreditades les esmentades amenaces, corroborades amb la documental que va aportar al judici oral.

Segons l’advocada de la defensa “no es necessario que la víctima aporte al juez informes médicos que acrediten la concreta ansiedad o malestar que sufrió, basta con que pueda probar que la amenazó“.

En relació a l’extensió de la pena, la sentència diu que l’article 638 del Codi Penal disposa que “en la aplicación de las penas previstas para las faltas, los jueces y tribunales procederán según su prudente arbitrio, dentro de los límites de cada una, atendiendo a las circunstancias del caso y del culpable“.

No aprecia per tant una vulneració del principi de proporcionalitat perquè s’hagi imposat la pena en l’extensió màxima prevista en el CP.

Assenyala a més que en el fonament jurídic quart de la sentència d’instància ja va ser valorada l’entitat de les amenaces i la situació objectiva de risc per a la denunciant, per la qual cosa considera que no hi ha desproporció amb l’entitat dels fets.

A part de la multa i l’ordre d’allunyament, la condemnada té prohibit a més a posar-se en contacte amb la seva antiga parella per qualsevol mitjà, és a dir, personalment o a través de terceres persones, visualment o per mitjans telefònics, telemàtics o per qualsevol altre mitjà de comunicació. (Font: EUROPA PRESS).